Tot va començarun dimecres al pis d'aquesta gent, on ens havien convidat a un tipic "cocidomadrilenyo".
No començàrema dinar fins a les cinc de la tarda (no es d'estranyar en un pis d'estudiants).Tot s'ha de dir,
va estar molt bo...després de dinar ningu se podia moure del sofà.